per en 17 Setembre 2012
787 Vistes

Em dic -aquí és quan me'n adono que sempre m'han dit que no era gaire bona idea revelar la meva identitat per internet- mmh Rachel, posem que em dic Rachel. Pronuncieu-ho com vulgueu. D'aquí exactament 8 dies i 23 hores faré 17 anys. De l'únic que em serveix és que ja podré anar a alguns llocs sense que les meves amigues em tinguin que deixar el seu carnet, i de que caurà algun regal. Perquè en realitat porto pensant que tinc els setze des de l'1 de Gener de 2012, tot i que tinc la sensació de tenir-ne més des de fa temps. Sí, no ho sé, miro al meu voltant i veig que la gent es comença a fer preguntes de les quals jo fa temps que tinc les respostes. Suposo que per això estic aquí. No tothom entén qui sóc, sé que puc comptar amb persones que m'entenen, és més, que molts cops es senten igual que jo, però també m'agrada compartir els meus pensaments amb mi mateixa i m'agrada escriure. M'agrada escriure, expressar el que penso i el que sento de la millor manera que pugui. Sí, per això estic aquí. No revelaré la meva identitat però us diré quelcom perquè us feu una petita idea de mi.

La meva curta vida però amb la qual ja he après molt es divideix en tres arrels principals. Primer, la música. Jo sóc música. Ara mateix mentre estic escribint sona de fons Flake, de Jack Johnson. M'agrada molt la seva música. Entre d'altres, The Police, The Cure, Radiohead, Nirvana, The Rolling Stones, Pink Floyd, The Beatles, Arctic Monkeys, Ben Harper, Bruce Springsteen, The Clash, The Kooks, Morrissey, Queen, R.E.M, Oasis, RHCP, The Who, Stevie Wonder, The Smiths, i bé, ja paro, ja dedicaré una altra entrada a parlar de música. El que us deia, que forma part del meu dia a dia, que m'ha ajudat molt i gràcies a la música he conegut persones increïbles. Seguim amb els pilars de la meva vida: els amics. M'han ajudat tant en els moments més foscs, i m'han fet gaudir de tal manera que només espero i confio en què els hi estic donant lo millor de mi. I per últim, l'esport. He dedicat part del meu temps a la pràctica de varis esports. He fet forces anys de tennis, futbol, i atletisme. Actualment vaig algun cop l'any a esquiar, m'encanta, però així regularment només vaig a córrer. Sí, em sento lliure. Córrer fins que les cames em diguin prou. Mentre corro no parlo però penso en mil coses que després escric. M'agrada anar per camins desconeguts però que sé que em portaran a un lloc de vistes espectaculars (aquí a la Costa Brava és molt difícil trobar un lloc que no tingui bones vistes!). Bueno, gràcies per malgastar algun minuts de les vostres vides llegint aquest text. Només per això estic segura que sou persones que valeu la pena. Somrieu, mai sabeu a qui podeu conèixer amb el vostre somriure. No us encanta aquell riure tonto que us entra quan parleu amb algú especial? A mi també! 

Salut i fins aviat!
Publicat a: Música